CAIXAFORUM: Vampirs + So lazy
divendres 18 de desembre, 2021 - Barcelona
El passat divendres 18 de desembre vam anar a visitar dues exposicions temporals a CaixaForum:
VAMPIRS - L'evolució del mite
SO LAZY - Elogi del malbaratament [Comissariades per Beatriz Escudero i Francesco Giaveri]
CAIXAFORUM és un centre cultural que forma part de l'obra social "La Caixa" i situat a la zona de Montjuïc, Barcelona. Va ser construït l'any 2002 per Josep Puig i Cadafalch, a l'antiga fàbrica Casaramona (estil modernista).
Aquest disposa de moltes sales: des d'un auditori fins a espais de venta al públic. S'hi realitzen nombroses activitats i exposicions durant tot l'any d'interès social.
VAMPIRS, L'EVOLUCIÓ DEL MITE
En aquesta exposició [temporal des del 29/10/2020 fins al 31/1/2021], tracta de mostrar la gran trajectòria històrica de la figura vampírica des de la literatura fins al món de la faràndula.
Aquesta exposició consta d'un total de 360 obres.
Personalment, la temàtica vampírica mai m'ha atret gaire, ja que sempre he estat bastant poruga i, a causa d'aquesta por he anat bandejant aquest gènere, però després d'aquesta exposició m'ha agradat sentir que la temàtica vampírica ja no està tan allunyada del meu saber.
Tot i que a mesura dels anys aquesta figura s'ha anat desenvolupant bàsicament per un interès comercial, ens han fet entendre el joc que aquesta ha presentat a la societat des de la seva existència.
VAMIRS HISTÒRICS
Aquests éssers foscos tenen inspiració en criatures de l'edat mitjana tot i que no és fins el segle XVIII, sobretot amb la publicació del llibre de Stoker, Dràcula (1897). A la primera sala hi havia un seguit de màscares, llibres i documents dels inicis d'aquesta temàtica i em va sorprendre saber que originalment els vampirs no tenien dos ullals, sinó que tenien les dents frontals llargues com les rates. Es relacionaven amb aquest animal ja que els vampirs arribaven quan havien moltes malalties igual que aquests rosegadors.
VAMPIRS POÈTICS
En aquesta secció trobem una associació entre el vampir i els actors i actrius de Hollywood que van interpretar aquests papers davant les grans pantalles. En efecte, es veu com es va caracteritzar la figura vampírica i la persona que la representava. Finalment tenim el Vamp Club on podies experimentar aquesta sensació de ser incapaç de trobar el teu reflexe, tal i com els hi passava a aquests personatges fantàstics.
VAMPIRS POLÍTICS
Normalment els vampirs eren persones discriminades, rebutjades i perseguides per la societat. Aquesta sala fa una comparació entre el rebuig que s'atribuïa als vampirs amb els polítics, amb els seus dons de persuasió, amb les ganes de moure els fils a l'ombra de tothom, de cada vegada tenir més i més i debilitar als enemics. Aquesta sala utilitza el recurs de la sàtira mitjançant vinyetes amb caricatures de dictadors i polítics ben rellevants. Em va agradar amb diferència aquesta part de l'exposició, ja que penso que va fer un enllaç molt interessant sobre el que es considerava vampir fa segles i el que actualment podríem considerar com a vampir.
VAMPIRS ERÒTICS
Un vampir era un ésser lliure sense lleis, sense normes, eren alliberats i no tenien prejudicis per això eren tan atractius, tenien el tothom desitjava, la llibertat. No es preocupaven d'haver de seguir una rutina, simplement de complir els seus desitjos, com els sexuals. Cada vegada més es va anar sexualitzant als vampirs i vampiresses fins a fer-los molt temptadors, misteriosos, atrapants, seductors. És per això que les víctimes de les seves mossegades, al coll (símbol de sensualitat i morbo), morien. Els vampirs portaven totes les malalties de transmissió sexual que et poguessis imaginar.
SOOOOOOO LAZY
En aquesta sala trobem l'exposició comissariada per Beatriz Escudero i Francesco Giaveri So Lazy.
En aquesta exposició es planteja una reflexió sobre el nostre sistema productiu induït pel capitalisme al que estem sotmeses arribant a plantejar preguntes sobre la fiabilitat d'aquest, la utilitat que té allò que fem diariament de forma constant, la feina, el temps lliure i, fins i tot, el no fer res. Per fer-ho, l'exposició es divideix en tres processos diferents: la contemplació, la producció i el no fer. En cada un d'aquests trobem obres molt diverses, totes conceptuals, on crea espais de debat i reflexió sobre allò que ens resulta tant quotidià.
PREM AQUÍ PER VEURE L'ANÀL·LISI DE TRES DE LES OBRES QUE M'HAN SEMBLAT MÉS RELLEVANTS.