PANORÀMIC 2020
El Panoràmic d'aquest any gira entorn l' "extimitat", que vol dir l'exposició d'allò íntim a la vida pública. Per tal de relacionar l'extimitat amb quelcom actual, s'ha posat com a punt de partida les xarxes socials.
Durant la visita a la Roca Umbert vam poder conèixer dos projectes: LAS MUERTES CHIQUITAS de Mireia Sallarès i TIME ON QUAALUDES AND RED WINE d'Anna Galí. Aquest últim forma part de la proposta educativa sobre la qual haurem de treballar juntament amb un altre projecte el qual no vam poder veure.
Aquest festival està situat a la Roca Umbert (antiga fàbrica tèxtil de Granollers que actualment s'utilitza per a sales d'exposició, concerts, assajos i altres activitats culturals), al Museu de Granollers i a Barcelona. Nosaltres vam assistir principalment a les dues exposicions esmentades les quals la primera d'elles ("Time on quaaludes and red wine") d'Anna Galí està situada a la meitat de la sala Dents de serra; i la segona exposició ("Las Muertes Chiquitas" de Mireia Sallarès ) está situada a la sala inferior de l'espai d'arts.
Las muertes chiquitas
Aquesta exposició dona veu a l'orgasme femení (anomenat una muerte chiquita a Mèxic, el país de realització del projecte).
Arran d'entrevistes a dones víctimes de tota mena d'abusos però des d'un punt de vista empoderat, aconsegueix crear un discurs molt potent sobre com aquestes dones viuen la seva sexualitat amb plenitud mentre expliquen tota mena de vivències.
"Quan veiem un documental sobre els nens i nenes que moren a l'Àfrica, en el fons pensem "quina sort que tinc de no ser jo aquesta gent" i això era el que no volia que es pensés del meu projecte, volia que l'espectador veiés aquestes dones i pensés "vull ser elles".
Això va dir Mireia Sallarès sobre la voluntat que tenia a l'hora de presentar el seu projecte: que no hi hagués un sentiment de compassió amb les víctimes sinó que se les veiés totalment empoderades i mestresses del seu plaer.
Personalment va ser l'exposició que més em va agradar ja que penso que la sexualitat femenina continua estant molt silenciada i aquest projecte és una manera genial d'emfatitzar l'orgasme femení i donar-li veu des d'un punt de vista feminista i interracial.
Time on quaaludes and red wine
Aquest projecte és una exposició feta per la mare d'un noi de 18 anys que va decidir acabar amb la seva vida. Aquest noi, el Tomeu, era "l'alumne exemplar, amant de la música i fill perfecte" que qualsevol pogués imaginar.
Abans d'anar a veure l'exposició, vam veure un audiovisual creat per ella mateixa i una entrevista sobre el seu treball. En el vídeo que vam veure a classe es veu un procés personal del Tomeu des de la infància fins als seus últims dies.
L'exposició de l'obra situada a Roca Umbert, ocupava tota una paret allargada de la sala Dents de Serra. Aquesta estava composta per una sèrie de correus, imatges i elements que va recopil·lar del seu fill des de l'infantesa fins a l'hora de descobrir, després de la seva mort, l'altre cara que mostrava el Tomeu d'ell mateix a les xarxes els quals van ajudar a l'Anna a donar resposta a la catàstrofe.
Al finalitzar la visita a l'exposició, vam tenir una xerrada amb l'Anna Galí on ens va comentar que en un inici no tenia la intenció de fer una exposició. La finalitat del seu projecte era entendre els motius del seu fill per haver-se suïdat. El procés de l'Anna va ser llarg i dur i, en el moment on va decidir fer una exposició, va decidir que aquesta la volia centrar-la a en Tomeu, i no pas en ella.
Personalment no comparteixo el propòsit de l'Anna Galí ja que jo no hagués exposat el meu fill d'aquesta manera però, per altra banda, el material és molt acurat i ajuda a entendre una situació d'aquestes magnituds.
"Sense intimitat"
Tot i la exposició estar situada al Museu de Granollers, pertany al Festival Panoràmic.
Vam tenir la oportunitat de tenir a l'Andrés Hispano, el comissari de la exposició, present i ens va explicar l'exposició. Aquesta sala estava distribuïda de la següent manera: a l'esquerra, imatges de presoners i una estructura de casa. A la paret del fons, imatges relacionades amb nens i una cadira i taula petites. A la dreta imatges extretes de Google Maps o paparazzis. Finalment al centre de la sala hi ha un confessionari.
Aquesta exposició tracta de la poca privacitat que tenim actualment, ja que constantment estem exposats a les xarxes o a internet ja que, vulguem o no, podem acabar apareixent-hi. El confessionari que es situa al centre és una mena de crítica o humor, ja que el que representa que era un lloc on anaves a explicar els teus secrets, sempre havia algú dins que els escoltava i els sabia, és el mateix que passa avui en dia amb els telèfons.
Personalment m'ha semblat molt interessant ja que ha sabut mostrar els diversos contextos on ens "roben" la privacitat ja des de petits (a l'escola) i al llarg de la nostra vida de foma visual i clara. Hi he pogut veure un procés creatiu darrere molt considerable i acurat.
