Glossari

Per a veure el glossari treballat a 1r de batxillerat, fes click aquí. 

​

Camp: a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.​

Fora de camp: és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.

Cinema

El cinema és una disciplina artística vigent des del 1824 per Peter Mark Roget. Consisteix en captar una fotografia però en moviment. El mètode inicial és molt diferent a l'actual, ja que acabans s'ajuntaven un munt d'imatges estàtiques per crear el moviment, en canvi ara tenim l'eina per gravar de manera automàtica. 

​

CINEMA D'ACCIÓ: És un gènere cinematogràfic basat en l'acció física, juntament amb el diàleg. Es caracteritza també per l'heroi de la trama.

Un clar exemple és "Kill Bill" (de Tarantino, 2003). 

​​

CINEMA BÈL•LIC: És un gènere cinematogràfic on les guerres són la trama base. Pot vincular-se sovint amb subgèneres del cinema d'aventures, històric i documental.  "Paths of Glory" (Stanley Kubrick, 1946) és un clàssic. 

​​

CINEMA COMÈDIA: És un gènere cinematogràfic que té com a intenció fer riure a l'espectador/a. Normalment usen gags, acudits verbals i visuals per poder provocar aquest riure. La primera comèdia cinematogràfica és "El regador regat" (germans Lumière, 1896).

​​

CINEMA D'AUTOR: És un gènere cinematogràfic on l'única característica és la singuralitat de l'autor. És a dir, el propi director/a de la pel·lícula ha pogut construir unes característiques singulars que desenvolupen una propia característica de les seves obres. Pedro Almódovar és un autor que ha pogut conseguir-ho. 

​​

DOGMA 95: És un moviment cinematogràfic de la dècada dels 90.  Tracta de recordar l'essència del cinema, independentment del seu pressupost. Volen demostrar la puresa del cine.

 

CINEMA EXPRESSIONISTA: És un moviment cinematogràfic que tracta de deformar la realitat i així facilitat el subjectivisme. Va aparèixer en els últims anys del segle XIX i a principis del XX com una reacció davant dels models que havien prevalgut a Europa des del renaixement, particularment en les acadèmies de Belles Arts.

​​

CINEMA FANTÀSTIC: És un gènere cinematogràfic on les trames es desenvolupen gràcies a la màgia. És a dir, totes les trames són de móns fantàstics, on els protagonistes són criatures inexistents, no reals. És dirigit sobretot pel públic infantil, tot i que no té perquè ser sempre així, com és el cas de "King Kong" (Schoedsack i Cooper, 1933). 

​​

CINEMA DE FICCIÓ: És un gènere cinematogràfic que pot incorporar altres gèneres, ja que aquestes només es caracterítzen per tenir una trama no 100% real, és a dir, que no es basa en fets reals perquè normalment projecta el futur. Una de les més conegudes és "Matrix" (germans Wachowski, 1999). 

 

MELODRAMA: És un gènere cinematogràfic que semplre planteja trames que provoca sensibilitat i emoció a l'espectador/a. Ja que els personatges estan relacionats amb conflictes passionals, sovint s'usa l'amor com a nus. 

​​

CINEMA MUSICAL: És un gènere cinematogràfic on incorpora la música com a eina de desenvolupament de la trama. Aquestes les canten els propis protagonistes.  S'acompanya sovint amb danses de jazz i claqué. Una de les més icòniques és "Cantant sota la pluja"    (S. Donen i G. Kelly, 1952). 

​​

CINEMA NEORREALISTA: És un moviment cinematogràfic ,reivindicava un nou cinema alliberat tant dels tòpics del cinema d'exaltació nacional i propaganda feixista com del cinema comercial. Es caracteritza per la recerca d'un realisme absolut, una descripció pura de la realitat, prescindint de qualsevol mena d'efecte o trucatge.

​​

NOUVELLE VAGE i FREE CINEMA: És un moviment cinematogràfic del nou grup de cineastes francesos, sorgit a finals de la dècada de 1950.  Trenca les seves convencions de manera voluntària i conscient, al mateix temps que homenatjava els aspectes positius del cinema comercial.

​​

CINEMA SOVIÈTIC: És un moviment cinematogràfic, va ser durant molt de temps un dels més importants del cinema europeu. Les imatges són en un caire documental i llunyà de l'artifici propi de Hollywood

​​

CINEMA SURREALISTA: És un moviment cinematogràfic nascut a França a inicis del 1900. Es caracteritza per expressar conceptes poc convencionals, que puguin crear certa incomoditat o curiositat al públic. Usant així temàtiques antifeixistes, eròtiques, psicoanalítiques...

​​

 TERROR: És un gènere cinematogràfic que busca causar por i angoixa a l'espectador/a. Els recursos especials i musicals són una gran característica per tal de provocar ensurts i nerviosisme.  Una de les més conegudes i importants és "Frankestein" (J. Whale, 1931). 

​​

THRILLER: És un gènere cinematogràfic de suspens, s'acompanya normalment amb el terror. Sovint són trames de misteri per resoldre, també hi ha moltes pel·lícules de mostres o zombies, assessinats o esdevenimens sobrenaturals.  "El tercer Home" (Carol Reed, 1949) és un clàssic. 

​​

CINEMA WESTERN: És un gènere cinematogràfic on l'acció passa al Far Wst, durant la segona meitat del segle XIX.  Un clar exemple és "Rio Bravo" (de H. Hawks, 1959).

​

Encuadrament

És la composició, la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que  queda en un quadre.

Veu en off

És un recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audivisual, sense que aparegui a la pantalla.

pot equivaler al narrador omniscient de la literatura clàssica o un personatge de la trama. Pot explicar els fets des de fora de l'acció o no, ubicar la història en el temps i l'espai, donar pas als personatges, servir de transició entre les accions, expressar el discurs mental d'un personatge.

Leitmotiv

Figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art. Té el seu origen en la música.

usada en bandes sonores de pel·lícules​ per afegir ambientació. També un leitmotiv específic a diferents temes per indicar que pertany a un personatge important o a un grup de personatges.​ (Starwars, Tiburón, Indiana Jones)

Remake

 Nova versió d'una película, tema musical o d'una obra teatral o literària

Racconto

Racconto és també un trencament en el relat tornant al passat. És una retrospectiva perllongada cap a un moment llarg del passat de la narració que es relata de manera sencera, fins i tot aportant detalls significatius. D'acord vagi passant el temps va progressant lentament de forma lineal fins arribar al moment inicial del punt de partida de la història.

Raccord

El raccord o continuïtat en el cinema és fonamental en la relació que s'estableix entre dos plans consecutius, o entre els plans d'una mateixa escena.​

Per exemple, pot ser que el lavabo  es rodi en una localització i que el menjador de la mateixa casa es rodi en una altra, encara que simulin ser la mateixa casa. Però hem de respectar el ràcord o continuïtat perquè l'espectador no s'adoni d'aquest "engany". Encara que dos plans estiguin rodats en diferents dies i en diferents llocs, si van seguits dins d'una seqüència, han de tenir continuïtat i que sembla que estan rodats al mateix lloc ia la mateixa hora.

Error de raccord sería quan es perd aquesta continuitat per un detall no tingut

en compte. 

 

TIPUS DE PLANS

Gran pla general  

Mostra un gran escenari o una gran multitud, on no es poden apreciar petits detalls sinó la situació en què succeeix la escena. Té un valor descriptiu, de presentació, també pot tenir un valor dramàtic o de solitud.  

Pla general (descriptiu)

També mostra un escenari. Ho fa des d'una posició molts més pròxima, ofereix més detall del lloc o paisatge. També pot aparèixer el subjecte o protagonista per a introduir-lo a una escena o context.

Pla sencer (descriptiu)

 Cobreix únicament i de manera completa la figura o personatge, és a dir, des del cap fins als peus.

Pla americà (narratiu)

Apareix quan als  vaquers i era important enregistrar les armes que portaven a la alçada de la cintura. Per això rep també el nom de tres quarts, perquè enregistra tres quarts de la figura humana, des del cap fins als genolls.

Pla mitjà (narratiu)

Enquadra des del cap fins a la cintura. És el pla i la distància que s’ajusta més a allò que veiem al parlar amb una altra persona

Primer pla (expressiu)

 Del cap fins a les espatlles, donant importància a l'expressió del personatge

Primeríssim primer pla (expressiu)

Una part reduïda del personatge com pot ser la cara, la mà, els ulls... de manera que es pugui apreciar en tot detall.

Pla detall (expressiu)

molt apropat d’una acció o objecte, que s’utilitza quan volem que no passi desapercebut. S’utilitza per a donar importància a alguna cosa de manera que doni sentit o complementi la trama.

Pla seqüència

És la realització d'una presa sense talls durant un temps bastant llarg.Es pot utilitzar per a un efecte dramàtic i narratiu si es fa correctament.

No s'utilitza habitualment ja que s'han de coordinar un gran nombre d'elements, i si hi ha algun error, s'ha de començar de nou. 

ANGULACIÓ

Inclinació de la càmera, és la diferència de nivell que hi ha entre la càmera fotogràfica o de vídeo i allò fotografiat. Altera l'enquadrament, deforma les proporcions i  el missatge que es transmet a l'espectador.

Angle frontal 

La càmera queda perpendicular al personatge,  es forma una línia imaginaria recte que uneix els ulls del personatge  amb la lent de la càmera.

Angle picat

La càmera es situa per sobre de l’objecte o personatge, apuntant cap el terra. Aquest, adopta unes dimensions més petites -> sensació d'inferioritat, inseguretat o humiliació.

També  per a representar amb més detall paisatges o multituds.

Quan aquest adopta un angle totalment perpendicular a l’eix horitzontal és un angle zenital.

Angle contrapicat

La càmera està situada per sota el personatge i mira cap al cel, allò representat s’allarga i engrandeix ->  sensació de superioritat, seguretat i poder.

Si aquest forma un angle de noranta graus amb l’horitzontal és un angle nadir.

Angle aberrant

La càmera s’inclina cap a un costat, veiem la imatge torta. Això transmet inestabilitat o inquietud, ja que ens dóna més sensació de moviment al no estar estàtica. 

Càmara objectiva-subjectiva

Càmera objectiva és una tècnica per la qual aquesta sembla ser espectadora objectiva de l'escena.

​

Càmera subjectiva és tècnica amb la qual es suggereix el punt de vista d'un personatge concret . La càmera pot angularse o inclinar-se per suggerir la perspectiva del personatge Ens mostra el que veu el subjecte, com si la càmera estigués en els seus ulls. S'intenta ficar a l'espectador, en la pell del subjecte.

​

Pla objectual: El punt de vista és des d'un objecte.

​

MOVIMENTS DE CÀMERA

Zoom

Efecte d'apropament o allunyament de la imatge obtingut mitjançant un objectiu de distància focal variable, que manté enfocada la imatge en variar la distància focal. 

Panoràmica

Moviment d'imatge que consisteix en fer rotar la càmera sobre el seu propi eix sense moure-la de lloc. Acostuma a realitzar-se muntant la càmera sobre un trípode o fent-la rotar directament a mà. Una panoràmica sempre ha de començar en un enquadrament fix i acabar en un altre de diferent, de manera que quedin tres plans: enquadrament fix 1, panoràmica i enquadrament fix 2.

Travelling

Moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell. El tràveling s'acostuma a utilitzar per a elaborar plans seqüència. Tipus:​

​

• Travelling frontal: 

• Travelling lateral: 

• Travelling circular: descriuen 360 graus al voltant del motiu.

• Travelling vertical: la càmera puja o baixa acompanyant el subjecte

Efecte vèrtic/travelling compensat

Consisteix a combinar un zoom enrere amb un travelling endavant, o al revés. En compensar els dos efectes, l'objecte principal manté la mateixa mida en l'enquadrament, i només canvia la perspectiva amb la qual es veu el fons.

Càmera en mà

On els mètodes d'imatge estable estan  prescindits a propòsit. La càmera està sostinguda a la mà, o té l'aparença d'estar-ho.

Suggereix una filmació no assajada i no preparada de realitat, i pot proporcionar una sensació de dinamisme, immersió, inestabilitat i nerviosisme.

 

ALTRES TÈCNIQUES

Elipsis

Una el·lipsi és ometre petits temps entre accions, fent un salt en el temps o en l'espai. Es realitza per ometre o eliminar determinat temps natural que no aporta res interessant a la narració audiovisual L'espectador no perd la continuïtat de la seqüència encara que s'hagin eliminat els passos intermedis.

​

Flashback

El flashback és una tècnica narrativa que consisteix a interrompre la narració intercalant-la amb un salt al passat. És un retorn al passat però ha de ser ràpit i sobtat, i després torna al present.