top of page

BLOW UP 

una pel·lícula de Michelangelo  Antonini

Vam anar als Cinemes Edison de Granollers el passat 23 d'octubre per veure Blow Up, una pel·lícula italicobritànica de Michelangelo Antonino produïda l'any 1966 basada en el moviment cinematogràfic francès de la Nouvelle Vague

 

El guió de la pel·lícula és del propi Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra i Edward Bond. El guió està escrit a partir de la obra "Las babas del diablo" de Julio Cortázar. La música és de Herbie Hancock i la productora, Metro-Goldwyn-Mayer. La pel·lícula es va estrenar l'any 1966 i té una duració de 112 minuts. És de gènere dramàtic i es desenvolupa a Londres. Va estar nominada a dos premis Oscar (millor direcció i millor guió original) i va rebre el premi Palma d'Or el 1967. ​

Argument

En Thomas és un reconegut fotògraf de moda de Londres el qual realitza per encàrrec una sèrie de fotografies. Un matí, mentre es troba en un parc fotografiant-ne el paisatge, veu una parella i els comença a fotografiar. La dona, sobresaltada, li demana que li torni les fotos i fins i tot li ofereix diners per elles, proposta a la qual Thomas es nega. Finalment, i davant un joc de seducció dut a terme per la dona en la pròpia casa de Thomas, aquest accedeix. No obstant, amb la cinta descobrirà que aquella parella amagava quelcom important.

Recursos visuals

Els plans de la pel·lícula ajuden molt a seguir la trama d'aquesta, a banda que s'expressen amb certa originalitat.

Els escenaris que apareixen a la pel·lícula són escenaris reals i els trobem al Regne Unit, Itàlia i els Estats Units.

La interpretació dels actors més importants (Thomas, interpretat per David Hemmings; Jane , interpretada per Vanessa Redgrave i Ron, interpretat per Peter Bowles) mostren personalitats diverses que es distingeixen fàcilment.

La pel·lícula està feta amb color i aquests es mostren en certa manera freds i poc saturats. 

 

Opinió personal 

Personalment, no m'ha acabat d'agradar aquesta pel·lícula, ja que se m'ha fet molt lenta i no m'ha acabat d'enganxat l'argument perquè se m'ha fet difícil d'entendre de primeres.  

Un aspecte positiu d'aquesta seria que m'ha sorprès veure com ha canviat el cinema i com aquest ha evolucionat al llarg del temps.

De totes maneres, penso que és un film molt representatiu del seu corrent cinematogràfic i, tot i no agradar-me, crec que és necessària per poder comprendre de forma visual com funcionava la Nouvele Vague.

Per altra banda, penso que és una pel·lícula que no deixa indiferent a ningú i la qual et fa reflexionar sobre el seu sentit fent que acabis analitzant-ne cada petit detall.  

resizer.jpg
bottom of page