CINEMA D'AUTOR

El cinema d’autor és el cinema en el qual el director té un paper essencial ja que, a banda de centrar-se en les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, plasma les seves inquietuds en les pel·lícules. És un corrent cinematogràfic que està molt marcat per la voluntat del director. 

Aquesta corrent es comença a conèixer a l'any 1960 però a mesura que en van apareixent, aquest canvia.  

Les característiques són: ​

• Es reflecteix la mirada del director sobre la realitat, hi havia llibertat creativa total per als cineastes.

• Protagonitzades per antiherois, perdedors, marginats, delinqüents sense justificació i altres personatges de gran ambigüitat moral...

• Es trenca amb la tradició d’un final feliç.

• Innovacions de les avantguardes europees incorporades al corrent: realisme objectiu, critica social, rodatge en exteriors, amb llum natural i escenaris reals, càmera a mà...

• Trencar amb tot allò considerat "políticament correcte" del Hollywood clàssic permetent tractar temes tabú per al Hollywood clàssic: mostrar cossos nuus i relacions sexuals, models de família i de parella diferents, relacions entre homes joves i dones adultes, la homosexualitat, la drogadicció, o la prostitució.

• Barreja de gèneres: es trenquen les barreres entre gèneres i es fan westerns musicals i humorístics,  comèdies bèl·liques, barrejes de terror i ciència-ficció, …

• Ús de jazz, pop, rock, folk, soul, funk o disco de moda als 60 i 70.  

​

Els autors més importants són: 

Quentin Tarantino (Pulp Fiction, Kill Bill...)

Woody Allen (La nit americana)

Peter Greenaway (La ronda de nit)

Pedro Almodóvar (Mujeres al borde de un ataque de nervios)

​

CINEMA SOVIÈTIC

Aquest corrent s'origina aproximadament a l'any 1925, sota un cinema força mediocre. Pocs anys abans, l'any 1917 es desenvolupa l'anomenada revolució russa.  Causant així que els treballadors de les fabriques, els pagesos pobres i els soldats de l'exèrcit es trobessin a la misèria i sota l'explotació de les classes baixes al sistema econòmic capitalista.

El cinema soviètic ha donat lloc a diverses interpretacions que s'han enfocat el cinema com a propaganda o  com a objecte d'espectacle.

 

Es caracteritza per:

• L'exaltació del muntatge com a principal recurs estètic.

• El realisme de les seves imatges amb un to volgudament documental i llunyà de l'artifici propi de Hollywood.

• Tria de temàtiques revolucionàries i d'exaltació obrerista i patriòtica com a principals línies argumentals.

• L'incorporació de la massa anònima com a protagonista de les històries que es converteixen en drames corals.

​

Les obres i directors més importants són: 

Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1925)​

Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)​

 Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)

​Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1926)

​

L’expressionisme va ser un moviment cultural sorgit a Alemanya  al Segle XX, concretament entre el 1905 i el 1933. 

Tracta de deformar les figures i l'ambient per a expressar el mon interior del artista,i comunicar-ho a través d’una crítica cruel i pesimista sobre la societat.

​​

EXPRESSIONISME

Les característiques són:

• Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs: pronunciats contrastos, violents, entre els espais de llum i d'ombra en la il·luminació d'escenaris i personatges, amb rodatges foscos, sempre a l'interior dels estudis amb il·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants o descoratjadors. Ús freqüent del primeríssim primer pla (PPP).

• Decorats dissenyats amb agressius angles i deformacions, inspirades en les pintures expressionistes de l'època.

• Interpretacions amb extrema expressivitat, actors que gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos per expressar-se emocionalment.

• Maquillatges exagerats, amb una estètica gòtica o sinistra, i utilitzada per simular tot  tipus de deformacions corporals. Vestuari obscur i disfresses sinistres.

• Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció.

​

Les obres i els directors més importants:

Metropolis / Metropolis (Fritz Lang, 1926)

Nosferatu, eine Symphonie des Grauens / Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)

Das Kabinet des Dr. Caligari / El gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)

​Der Golem, wie er in die Welt kam / El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)

​

NOUVELLE VAGUE​

És  un moviment de finals de la dècada dels 50 i principis dels 60, és a dir, que es troba en la postguerra mundial, un factor molt influent el el corrent.

És un cinema realista, amb influència del Neorealisme Italià i del llenguatge televisiu.

​

Es caracteritza per:

•  L'espontaneïtat, força sovint d'improvisació.

• Il·luminació natural, sent rodades fora dels estudis i amb molt pocs diners.

• Produccions de baix pressupost.

• Blanc i negre.

• La trama mostra el desig de llibertat com a valor central en totes les seves dimensions.

• Juvenilisme.

​

Les obres i els directors més importants:

Los 400 golpes (François truffault)

Cléo de 5 a 7 (Agnès Varda)

El desprecio  (Jean-Luc Godard)

​

És un moviment cinematogràfic que comença al 1956 i comporta tota la dècada del 1960, Es va originar a Anglaterra per els cineastes que estaven descontents amb el cine de Hollywood ja que no era realista.

 

FREE CINEMA

Es caracteritza per:

• Mostrar l'inconformisme social, la crítica a la burgesia i societat immobilitzada. 

• La tristesa i l'amargura son són molt presents..

• L'avortament, l’homosexualitat i la alliberació sexual de la dona són temàtiques recurrents.

• Els protagonistes solen ser joves treballadors o en atur de classe mitjana-baixa i famílies  desestructurades.

• Es mostren ciutats a les fosques i zones industrials.

• Els equips són petits amb la càmera a la mà i en moviment, en blanc i negre i amb un audio no sincronitzat.​

• S'usa la música jazz.

​

Les obres i els directors mes importants:

The loneliness of the long distance runner (Tony Richardson, 1962) 

Si... (Lindsay Anderson, 1968)

​

​

Es desenvolupa a Itàlia, durant la segona guerra mundial i governada per feixisme. Al final de la guerra mundial, hi ha pobresa econòmica i social.

​

En l'art no es podia parlar del feixisme. Un cop va caure el feixisme van aparèixer moviments antifeixistes on es filmava la realitat que es vivia. El cinema neorrealista va influenciar al cinema espanyol.​ La música perd importància. 

​

NEOREALISTA

Les característiques són:

• Trencar amb les lleis establertes fins el moment.

• Pensar que es poden canviar les coses a través del cinema.

• Estètica documental i amb molta objectivitat.  

• Moltes vegades improvisen.

•  Pressupostos molt baixos. Volen apropar el cinema a la gent de classe baixa.

• Coexisteixen el marxisme i el catolicisme.

• Importància a les emocions i no tant als plantejaments  ideològics.

• No volen els arguments del cinema postguerra.

• No hi ha finals feliços​.

• Escenaris naturals i localitzacions reals.

• So en doblatge.

• Càmera sense trípode, es roda en mà.

• Actors són aficionats, no professionals.

• No hi ha gaire elaboració dels personatges.​

Les obres i directors més importants:

Ladri di biciclette (Vittorio de Sica, 1948) 

La Strada (Federico Fellini, 1954)

Riso amaro (Giuseppe de Santis)

La regla del juego (Jean Renoir)

​

DOGMA 95

La paraula "dogma" significa "afirmació", i s'anomena Dogma 95 perquè és un corrent originari de l'any 1995. La seva meta és produir pel·lícules simples, sense modificacions en la post-producció, posant èmfasi en el desenvolupament dramàtic. Sorgeix a Dinamarca.

Aquell any era l'aniversari de la  primera projecció dels germans Lumière, 100 anys després, van aprofitar Lars von Trier per llegir un discurs on deia que intentaria enderrocar els pilars sustentants de les produccions de Hollywood. Va llegir el que anomenaven "Manifest del Dogma 95", una sèrie de regles que s'havien de seguir.

​

Les característiques són: 

• Les escenes es desenvolupen a localitzacions reals, sense sets ni decorats. 

• So en directe.

• Càmera en mà.

• Rodatges a color i sense llum arificial.

• La pel·lícula no pot tenir un desenvolupament superficial. Res d'armes ni crims.

• Prohibida l'alineació temporal i espacial.

• No pel·lícules de gènere.

• Format de 35mm (1:1.85).

• El director no figura als crèdits.

​

Les obres i directors més importants:

Festen (Thomas Vinterberg, 1998)

Idionterne (Lars von Trier, 1998)