Fotògrafs
Nicéphore Niépce
Joseph-Nicéphore Niépce, nascut a Chalon-sur-Saône el 7 de març del 1765 i mort a Saint-Loup-de-Varennes el 5 de juliol del 1833, fou un inventor francès i pioner de la fotografia, procediment que ell va batejar com a heliografia.
Niépce mai va ser un bon dibuixant i el 1814, quan va perdre al seu fill amb grans qualitats artístiques després de la seva decisió d'allistar a l'exèrcit, va haver aprofitar la seva experiència com a litògraf i químic per buscar noves formes de produir.
Durant els anys següents va experimentar va començar a experimentar amb vernissos sensibles a la llum, i més tard amb clorur de plata, però, com molts coetanis, no va ser capaç d'aconseguir imatges permanents i que no s'acabessin esvaint.
Els seus millors resultats els va aconseguir quan va decidir untar betum de Judea sobre plaques litogràfiques per immortalitzar les seves imatges. En 1822, Niépce va prendre un gravat del Papa Pius VII, i el va estendre sobre oli per fer-ho transparent. Va exposar aquest gravat a la llum del sol, deixant la placa untada en betum darrere, de tal manera que la llum del sol passés a través de les parts clares del gravat endurint la capa de betum de Judea a la placa, deixant les parts d'ombra sense endurir. Després, va prendre la placa litogràfica i la va submergir en oli de lavanda, de tal manera que les parts no endurides es van dissoldre, deixant el gravat plasmat en la placa.
Aquesta rèplica del gravat del Papa Pius VII es va perdre, i pocs anys després arribarien les que serien les primeres fotografies conservades. Existeix molta controvèrsia per determinar quin va ser veritablement, encara que la que més comunament s'ha reconegut com la primera fotografia de la història es tracta de "Punt de vista des de la finestra de Gras", presa a través de la seva finestra en 1826.
Josef Sudek
Va ser un fotògraf txec. El seu treball s'emmarca entre el pictorialisme i la nova objectivitat. És el fotògraf txec del segle XX més conegut.
El 1913 va començar a aficionar-se a la fotografia. Durant la Primera Guerra Mundial va prestar servei militar i el 1917 va sofrir l'amputació del braç dret a causa d'una granada de mà en el camp de batalla d'Udine.
Va estudiar fotografia entre 1922 i 1923 a l'Escola d'Arts Gràfiques de Praga amb Jaromír Funke, amb el qual va mantenir discussions sobre la influència dels corrents artístics en la fotografia. Durant diversos anys es va dedicar a realitzar retrats de veterans de la guerra que van quedar discapacitats.
En els seus començaments realitzava les seves fotografies amb un estil pictorialista. El 1924 es va convertir en membre cofundador de la Societat Txeca de Fotografia al costat de Jaromir Funke i Adolf Schneeberger. Durant el 1926 va realitzar un viatge per Itàlia i Iugoslàvia. El 1927 va obrir el seu propi estudi fotogràfic al carrer Újezd de Praga. El 1936 va abandonar el pictorialisme i va adoptar postures més properes a la nova objectivitat. El 1956 es va publicar la seva primera monografia autònoma i el 1959 fou el primer fotògraf en rebre el títol d'Artista de Mèrit en la República Txeca. El seu llegat està format per més de 60.000 negatius.
Saul Leiter
Va ser un fotògraf i pintor nord-americà el qual els seus primers treballs en els anys 1940 i 1950 el van permetre incloure com a integrant de l'Escola de Fotografia de Nova York. La seva obra en els gèneres de fotografia de carrer i de modes es considera que aportava innovació en l'estètica formal, encara que va tenir un tard reconeixement. Es pot trobar el seu treball en diverses col·leccions públiques i privades.
El que destaca en la fotografia en color de Leiter és l'ombra, la llum de la penombra que envolta tot. I el color, entès com una forma de blanc i negre, perquè només treballa amb gammes, com a principal baluard de les seves trets. I amb una composició marcada per la pintura francesa dels impressionistes i de Bonnard, que el va portar de la mà al món japonès a través dels seus quadres.
Joan Fontcuberta
És un artista català nascut el 1955, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
Fontcuberta és professor d'Estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat Harvard de Cambridge, a Massachusetts, dues feines que exerceix simultàniament amb la seva col·laboració amb diverses publicacions especialitzades en imatge. El 1980 va ser cofundador de la revista Photovision, editada en format bilingüe espanyol i anglès, ocupant el càrrec de redactor en cap. La seva extensa obra fotogràfica es caracteritza per l'ús d'eines informàtiques en el seu tractament i la seva presentació de manera interactiva amb l'espectador. Fontcuberta acostuma a representar una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies a través de la fotografia i el seu context. Per altra banda, va ser el director del festival Panoràmic, el qual vam visitar.
Albert Gusi
És un artista català nascut el 1970 que normalment treballa des del camp de la fotografia elaborant uns projectes que, la majoria de vegades, són petites incursions sobre el paisatge. En qualsevol cas, el veritable actor del seu treball és el medi natural immediat, el territori del seu país al qual s’hi sent fortament vinculat i pel qual mostra una profunda admiració i estima. En la seva obra observem un continu “anar i venir” entre el territori, el lloc i la fotografia.
Albert Gusi amb observació, poesia, i humor parla de la fragilitat del paisatge, de la seva constant transformació, de la seva memòria i ens proposa una altra manera de mirar-lo que ens aproxima a un art sobretot en procés, viscut i compartit. Per altra banda, va ser el codirector del festival Panoràmic, el qual vam visitar.
Cristina de Middel
És una fotògrafa documental i artista alacantina que actualment viu i treballa a cavall entre Brasil i Mèxic. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. Des de 2016 forma part de l'agència Magnum.
Middel combina els seus treballs documentals amb altres personals on qüestiona el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions o arquetips que difuminen la frontera entre la realitat i la ficció.
El seu treball artístic s'ha mostrat en nombroses galeries europees i llatino americanes.
Pep Duran
És un escultor, decorador i director artístic de cinema de Vilanova i La Geltrú nascut el 1955 que treballa en escenografies i vestuaris. El 1989, va rebre el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a el millor tècnic. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat conceptes com l'espai i la narració i el pas del temps en recerca d'objectes i records que envolten el nostre dia a dia i que composen històries sense paraules, peces i fragments perduts, dislocats, adaptats a una nova ubicació i que erigeixen així, nous referents.
Martín Parr
Martin Parr crea fotografies les quals ens ofereixen l’oportunitat de veure el món des de la seva perspectiva única.
A primera vista, les seves fotografies semblen exagerades o fins i tot grotesques pels motius que escull, els quals són estranys, els colors descarats i les perspectives poc habituals. Com a resultat, les seves fotografies són originals i entretingudes, accessibles i comprensibles però, alhora, ens mostren d’una manera penetrant com vivim, com ens presentem als altres i què valorem.
El fotògraf britànic es dedica a investigar els conceptes d'oci, consum i comunicació des de fa diverses dècades en els seus viatges a tot el món. Una de les característiques de Parr és que ens permet veure coses que ens han semblat familiars d’una manera completament nova. La tècnica que Parr utilitza a les seves fotos consisteix en juxtaposar imatges i una part de la seva insòlita estratègia és presentar i publicar les mateixes fotografies en el context de la fotografia d’art, en exposicions i llibres d’art i en els camps relacionats amb la publicitat i el periodisme. D’aquesta manera, transcendeix la tradicional separació dels diferents tipus de fotografia. Gràcies a aquest enfocament integrador i pel seu estil i la seva elecció de temes, ha servit des de fa temps com a model per a la jove generació de fotògrafs.
Martin Parr sensibilitza el nostre subconscient i, un cop vistes les seves fotografies, continuem descobrint aquestes imatges una i altra vegada en la nostra vida quotidiana, ens reconeixem dins d’elles i fins i tot ens fa riure de nosaltres mateixos.
Oriol Maspons
Oriol Maspons va néixer el 23 de novembre 1928 a Barcelona i va morir el 12 d’agost 2013 als 84 anys. Va ser un fotògraf català barceloní el qual va retratar l’època de la Gauche Divine, un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra de la dècada del 1960. Va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya en les dècades de 1950 i 1960, primer des de l'àmbit de la fotografía amateur. Es va dedicar al reportatge, al retrat, a la moda i a la publicitat.
El 1956 va entrar a formar part de l'consell editorial de la revista AFAL tot i que ja era conegut per la seva activitat en l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i per haver publicat fotos a Art Fotogràfic i amb motiu de l'obtenció de diversos premis en concursos.
Al 1957, en el seu article "salonisme", va criticar durament la fotografia que es practicava en les agrupacions fotogràfiques, ja que ell considerava que es feia amb l'únic objectiu d'aconseguir guardons en els salons fotogràfics i simplement enfocats en guanyar els concursos.
Posteriorment va col·laborar en les revistes gràfiques més importants del moment com Gaceta Ilustrada, Paris Match, Elle, Interviu i Boccacio. A més, va realitzar reportatges en diferents països com Cuba i Sudáfrica.
Va ser un autor amb una sensibilitat especial per al retrat, entre els quals destaquen els retrats a dones que va reunir en el llibre Oriol Maspons: Private Collection.
Va realitzar nombroses exposicions i algunes de les seves fotos estan exposades al MoMA, tot i que al MNAC hi ha més de 1500 fotografies seves.
