LA NAU BOSTIK
23 de setembre de 2019
El passat dilluns vam visitar la Nau Bostik. Aquesta nau va ser una fàbrica de pega la qual va estar entre 10 i 12 anys tancada fins que al 2015 es va crear la que actualment coneixem. És un projecte que va sorgir amb la voluntat d’impulsar i donar visibilitat a tot tipus d’activitats relacionades amb la cultura i el lleure per tal de ser una plataforma per a la difusió de la informació i del coneixement. Va ser una nova iniciativa tenint com a objectiu crear un lloc de referència per al veïnat de La Sagrera on fomentar i facilitar accions culturals i socials. Un altre dels objectius que tenen aquesta petita entitat és realitzar aquest espai en col·laboració amb els artistes del barri, amb els quals trobar interessos compartits ja que aquest esforç comú ajudarà a l’enriquiment del barri. Tot i això, volen que les iniciatives que impulsen siguin projectades per a tothom ja que volen difondre uns valors i continguts que esperen ser, amb els anys, una referència per a Barcelona i tota Catalunya.
Activitat 2: Art Urbà
Durant la visita vam poder conèixer diferencies entre els conceptes "Graffiti" i "Art Urba"
Els graffitis
Van néixer als EUA a principis dels anys 70 i va començar com un joc de visivilització. Al començament eren simples firmes a les parets de les ciutats amb esprai negre però amb el temps anaven millorant i fent-se més complexes. L'objectiu d'aquests era simplement per guanyar estatus entre els artistes.
Concepte d'art urbà
Mentre que els graffitis tenen el simple objectiu d'imposar la figura del propi artista, l'art urbà s'utilitza per transmetre allò que representen i per utilitzar la seva manifestació artística per reivindicar alguna cosa. Per tant, no són tan firmes com representacions gràfiques.
Reportatge fotogràfic dels murals de la Nau Bostik
Aquest mural és una pintura plàstica.
Ha estat pintada per Emilio Cerezo i Laguna.
Es va realitzar l´any 2019.
El mural no té nom ni significat.
L'autor d'aquest mural es diu Fasim i va ser un dels pioners del graffiti a Barcelona.
Es tracta d'una pintura abstracta.
La seva tècnica és esprai sobre ciment.
Es va realitzar l'any 2016.
Aquest mural va ser realitzat per Kenok.
A l'inici eren lletres fins que les va acabar deformant fins a esdevenir en art abstracte.
La seva tècnica és esprai sobre ciment.
Es va crear al juny de 2019 pel festival B-MURALS.
L'artista d'aquest mural és Sawe, un dels artistes més brillants en l'àmbit del graffiti.
Enlloc de seguir les ortodoxes del graffiti, ell li dona la volta i en fa una versió pròpia.
És una obra de l'any 2016.
Aquest graffiti ha estat pintat per Kram i Eledn.
És un graffiti més il·lustratiu que abstracte.
Representa un cocodril.
Va ser realitzat l'any 2019.
L'autor d'aquest graffiti és Sikse.
Normalment es centra en obres de temàtica social i en gran format.
Aquesta en concret és un graffiti geomètric.
A l'esquerra de l'obra de Sikse trobem el "mirall distrosionat" del seu graffiti
És de Roger Serrat.
Van ser realitzats al 2016 alhora.
La tècnica d'ambdós és esprai.
Es tracta d'una pintura plàstica.
És de Miquel Wert.
Es va realitzar el 2016.
Representa una noia recollint-se el cabell, normalment s'inspirava amb la gent del barri.
Realització de Juanjo Surace.
Aquest artista encaixa les seves obres sobre el mobiliari urbà enlloc de pintar sobre les parets, fet que fa que les seves obres només funcionin al lloc on s'han fet.
Va ser realitzada al 2017.
És una pintura plàstica.
Aquesta obra és de Mohamed Lghacham.
Les seves obres són d'estil realista, en part gràcies a la seva formació artística, i a través de situar-se en l'espai on interactua, ho reflexa al quadre.
Es tracta d'una pintura plàstica.
Es va realitzar a l'any 2016.
L'artista que l'ha creat és Axe Colons.
Representa un personatge conegut, Peter Dinklage,
i està creat amb la intenció de buscar cert reconeixement a través de likes.
La tècnica utilitzada és esprai.
Es va realitar l'any 2016.
L'artista creador és Xupet Negre, anomenat així per la seva firma.
Aquesta manera de firmar s'anomena LogoArt i consisteix en formar un logo i convertir la teva firma en n dibuix.
Està realitzat amb esprai.
Es va fer l'any 2017.
L'autor s'anomena Jaz i el va crear tansols amb materials reciclats.
Ell deia que l'art urbà és efímer i per això ho va realitzar amb materials reciclats, perquè amb la pluja i el pas del temps acabaria desapareixent el dibuix.
S'ha fet aquest any, 2019.
2.2 Elecció d'un mural i relació d'aquest amb 3 moviments artístics
El mural de Jaz forma part d'un moviment artístic: l'art efímer. Aquest tipus d'art engloba tota aquella expressió artística concebuda com a fugaç en el temps, és a dir, que no deixa una obra perdurable ni està realitzada per material conservable. Aquí deixo 3 altres exemples que segueixen el concepte d'art efímer en la realització de les seves obres.
L'art corporal
L'art corporal utilitza el cos humà com a medi d'expressió artística. Aquest moviment acostuma a tocar diversos temes relacionats amb el propi cos, de forma especial amb relació a la violència, el sexe, l'exhibicionisme o la resistència corporal a determinats fenòmens físics. Cada exhibició artística d'aquest tipus serà efímera, ja que el llenç que utilitza aquest moviment per manifestar-se és la figura humana. Per això l'art corporal el trobem en exhibicions i no en exposicions, perquè la manifestació d'aquest art no perdura en el temps.
Toshihiko Hosaka
Toshihiko Hosaka és un escultor japonès nascut a la ciutat d'Akita el 1974. Va començar a fer les seves primeres escultures de sorra en una escola d'art, i gairebé dues dècades després de desenvolupar-se en aquest camp ha aconseguit un admirable mestratge en la seva obra. Les seves escultures, com l'obra de Jaz, és efímera ja que el material emprat per realitzar les seves escultures és simplement la sorra de la platja.
Yves Klein
Yves Klein va ser un artista francès considerat com a una important figura dintre del Neo-Dadà, és a dir, un moviment que va sorgir a finals dels anys 50 com a reacció a l'expresionisme abstracte el qual es caracteritza per l'ús de materials moderns i contrastos absurds.
Igual que Jaz, va destacar per les seves obres innovadores i volàtils com ara va ser la seva anomenada "sculpture aérostatique" la qual va consistir a omplir un espai buit.
En aquesta obra Klein es va encarregar d'oferir i intercanviar espais buits a canvi d'or. Això era un intercanvi simbòlic entre el màxim valor material, l'or, i el mínim, l'espai buit. Des d'aquesta experiència es va poder comprendre que la puresa del buit només es podi canviar per igual amb el més pur dels materials: l'or. Finalitzada l'obra Klein va llançar l'or al riu Seine.
La "sculpture aérostatique" de Klein es comparable amb el de Jaz ja que la seva manifestació artística no té perduració.
Activitat 1: Imitant "Gris"
A continuació podeu veure la col·lecció que he escollit per tal de fer-ne la meva aproximació fotogràfica copiant-ne l'estètica, l'enquadrament, la llum i la personalitat d'aquesta. "Gris" és una col·lecció que s'apropa a l'alzheimer mostrant-ne, com diu el títol, l'escència d'aquesta malaltia, un món completament pla, gris, i sense vida. Per tant, amb la meva fotografia, he volgut plasmar aquests sentiments amb la meva besàvia. Es tracta d'una imatge que dóna ènfasi a la seva mirada, una mirada perduda la qual queda emmarcada pel pas dels anys. Podeu veure les altres fotografies realitzades a imatge i semblança d'aquest projecte aquí.
Les altres "copies" (les podreu trobar a l'enllaç que trobareu a la descripció del projecte) tenen cadascuna un significat, igual que l'escollida:
LA POMA, LA BICICLETA I LA CULLERA: Les tres imatges plasmen aquestes tres paraules (bicicleta, cullera i poma) les quals s'utilitzen en l'exploració clínica de la memòria a curt termini, és a dir, els metges les fan servir amb els pacients per tal de posar en forma la memòria i veure la capacitat de memorització del subjecte ja que són paraules bàsiques. La fotografia de la cullera la trobem al costat d'uns plàtans, una fruita que afavoreix les connexions intercerebrals. És un aliment que recomanen als pacients.
EL PASTILLER: He volgut plasmar l'estat físic d'una persona amb Alzheimer, una persona medicada i dependent, amb el pastiller de la meva besàvia.
Activitat 1.5: La meva versió
En la següent activitat he realitzat la meva pròpia col·lecció a partir del tema que presenta "Com un petó al cor". Aquest projecte parla de la violència de gènere viscuda des de l'ambient familiar i el silenci que comporta viure envoltat d'aquest succés el qual conté les conseqüències d'un record dolorós que persisteix al llarg del temps.
La meva versió plasma els records d'infantesa que tinc de la meva figura paterna els quals el pas del temps ha conservat en la meva memòria. Totes les imatges representen de forma directa o abstracta els sentiments i tot el que comporta viure aquesta situació en l'àmbit familiar. Tracto el tema amb una sèrie de 5 fotografies verticals en blanc i negre. He anomenat la meva versió "Quan els records em parlen de tu" i podeu veure la meva col·lecció prement aquí. Entre les imatges podem veure-hi les meves dues germanes, víctimes també d'aquest succés, representant l'anul·lació, la tensió, la por i la tristesa que van causar aquestes vivències sobre nosaltres juntament amb la violència física mostrada, en aquest cas, sobre la ma de la meva mare. També he volgut reflexar els moments bons que vaig viure de petita amb el meu pare a través d'una recopilació de fotos nostres dels meus primers anys de vida juntament amb el meu peluix, el qual em va regalar ell, per tal de reflexar l'evolució del que podria haver estat una relació bonica i el que va acabar sent no només per mi, sinó per la meva mare i germanes.
La raó per la qual he escollit aquest projecte per fer la meva col·lecció és que m'hi he sentit identificada i, per tant, m'ha sigut fàcil treballar inspirant-me en vivències pròpies. A més vaig considerar que la realització d'aquest petit projecte em podia ajudar personalment.
