En aquesta fotografia podem veure la finestra com a marc d'un instant de pausa que podríem intuir com a l'aperitiu del migdia fent-ne, alhora, un reflex de la vida externa en moviment del carrer de la ciutat. Aquest contrast es dóna gràcies al reflex del vidre i a l'element d'unió (o límit) entre els espais: la finestra.
Podeu veure la resta d'imatges de la col·lecció al títol de l'anterior paràgraf on podem observar que totes segueixen la mateixa gama càlida i juguen amb el mateix sentit tot i tenir cadascuna personalitats diferents.
FINESTRA
Un punt de connexió entre dos espais, l'intern i l'extern. Dos mons aïllats l'un de l'altre i limitats però, d'alguna manera units, pel mateix element:
la finestra.
En el meu projecte em proposo veure a través de les finestres dels bars per captar-ne la seva essència; espais on fer pausa a la rutina mentre el món extern segueix en moviment.
La col·lecció s'anomena Bares, que lugares! com a una còmica menció a la cançó de Gabinete CaliGari, la qual escoltava en aquell moment i que em va servir d'inspiració per escollir la temàtica del meu projecte.
