CAIXAFORUM
11 de desembre de 2019
El Caixaforum
El passat dimecres 11 de desembre, vam anar a al CaixaForum a veure dues exposicions diferents: En caiguda lliure i Ópera, passió, poder i política.
ELCaixaForum és un centre cultural organitzat per l'entitat La Caixa lesta la qual reflecteix, mitjançant una gran varietat d'exposicions, conferències, tallers entre d'altres activitats, la cultura que gestiona. Per altra banda, aquest centra destaca per les seves exposicions itinerants, les quals es poden veure arreu.
Està situat a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc i antigament l'edifici corresponia a l'antiga fàbrica Casaramona, d'estil modernista, creada per Josep Puig i Cadafalch en el segle XX.
EN CAIGUDA LLIURE
En caiguda lliure tracta d'una exposició temporal (exposada del 10 d'octubre de 2019 fins al 9 de febrer de 2020) d'art contemporani. Està comissariada per Joäo Laia, arista portugués, el qual utilitza l'art com a representació de com que es pot llegir el món des de maneres diferents per tal d'interactuar amb el món.
El títol va enllaçat amb la idea metafòrica de caiguda en la qual vivim en relació amb l'emergència climàtica i la transformació accelerada del clima a la que estem sotmesos i, per tant, és una exposició que integra diferents contextos temporals, geogràfics i simbòlics en una sola narrativa.
Tracta d'un conjunt d'obres creades des de l'any 1969 fins a l'actualitat els quals fan una crítica social actual mitjançant diferents recursos audiovisuals diferents i variats per tal de plantejar-los des d'altres punts de vista per tal de plantejar-ne una evolució.
Laberint, d'Àngels Ribé
Personalment Laberint és l'obra que més destaca ja que, com el seu nom indica, és un laberint el qual es situa al centre de l'exposició fent que l'atenció inicial al arribar a la sala d'exposicions es centri en l'obra en qüestió. Té forma d'espiral i està creada a base grans teles de plàstic penjades amb fils (també, de plàstic) al sostre.
A l'endinsar-te al laberint no trigaràs a sentir una sensació d'inseguretat. Aquesta és creada per l'estrés que provoquen el color groc (ja que és un color viu que ens manté en alerta) i pel malestar de no saber el que es troba a l'altra banda de la tela translúcida. En conseqüència el que vols fer és sortir de la peça immediatament i dirigir-te a l'inici altre cop. I aquesta és una de les refleccions que l'arista va voler plantejar: la nostra societat actual i el seu pensament espontàni, és a dir, dirigir-se cap un mateix camí fent exactament el que s'espera que facis sense fer abans un judici previ i això és el que Laberint vol plantejar fent una obra interactiva en la qual tothom s'hi endinsa i hi surt sense pensar perquè. una caiguda lliure.
Em va ser molt interessant aquesta obra ja què vaig entendre el concepte que vol transmetre, és a dir, una "caiguda lliure" a de la qual tots som víctimes voluntàries sense adonar-nos en. Per altra banda, és una obra interactiva que busca una connexió entre l'espectador i el missatge que vol transmetre el comissari ja què va més enllà buscant interactuació amb el públic.
ÓPERA
Ópera és una exposició la qual porta exposada a CaixaForum des del 19 de setembre i és visible fins al 26 de gener del 2020.
És una exposició que combina moltes tipologies d'art, amb un llenguatge universal: la música (concretament l'òpera), element present al llarg de tota la visita gràcies als auriculars que duus de l'inici a l'acabament.
Aquesta exposició s'organitza en espais els quals corresponen a ciutats on l'òpera va ser rellevant enfocant-se, cadascuna, a un compositor del país pertanyent.
Les ciutats, els compositors i les obres que vam veure i escoltar van ser Venecia, Londres, Viena, Milan, Paris, Barcelona, Dresden i Leningrad i els autors destacats de cada ciutat eren Claudio Monteverdi, Wolfgang A. Mozart, Richard Wagner, Georg Friedrich Händel, Giuseppe Verdi, Isaac Albéniz i Dmitri Shostakóvich.
Per altra banda, vam poder veure vídeos, escultures, vestimenta, pintures, llibres relacionats amb l'òpera, entre d'altres elements relacionats que enriqueixen l'exposició.
Piano de Mozart durant la seva estada a Praga
Aquest piano estava situat al segon espai de l'exposició, el qual corresponia a Viena, Àustria, la ciutat on va néixer el compositor i on va créixer com a artista fins a convertir-se en un dels millors compositors de la història.
Es diu que va ser a Praga on l'artista va veure que el seu talent era reconegut, concretament l'11 de gener de 1787 Mozart, va dirigir i va estrenar al Teatre Estatal l'òpera Don Giovanni, on va rebre una gran ovació per part del públic i on la relació del compositor amb la ciutat de Praga va començar. Tot i que aquesta òpera no va ser l'única aportació que Mozart va fer a la música clàssica a Praga ja que el gener de 1787 també va estrenar aquí la seva Simfonia núm. 38, coneguda com La Praga. L'última vegada que Mozart va visitar la ciutat va ser al setembre de 1791, quan va estrenar l'òpera La Clemenza di Tito.
Considero que la peça en sí s'ha de contextualitzar en temps i autor per tal de poder entendre la importància que se li atribueix.
