FUNDACIÓ MIRÓ
19 de febrer de 2020
Aquesta fundació, creada per Joan Miró, en un inici va ser construïda majoritariament per la seva col·lecció privada amb la voluntat d'establir a Barcelona un espai per tothom amb l'objectiu d'impulsar l'investigació i els estudis sobre Miró i sobre l'art contemporani i donar un valor a les seves obres.
Va ser oberta el 10 de juny del 1975, fet que la situa dins del marc artístic contemporani.
La fundació en qüestió engloba exposicions temporals i privades a més d'una amplia varietat d'activitats acadèmiques i projectes de col·laboració amb altres institucions i entitats de tot el país.
L'edifici de la fundació, projectat per Josep Lluís Sert, és un clar exemple de diàleg de complicitat entre l'artista i l'arquitecte.
És, en conclusió, una fundació exemplar per tal d'enriquir el nostre coneixement envers l'art contemporani.
ART SONOR
Aquesta és una exposició temporal disponible des del 26 d'octubre del 2019 fins el el 23 de febrer del 2020.
L'exposició planteja obres artístiques amb sonorització, una tècnica iniciada en el segle XIX creant diverses sensacions en l'espectador i creant obres més completes.
L'exposició es dividia en 5 parts:
- Els ulls escolten recull un seguit d'obres d'artistes visuals que es van inspirar en l'univers sonor i el van incorporar en les seves creacions.
- Música sobre paper converteix les partitures en espais d'experimentació incorporant-hi tècniques com ara el dibuix, el collage o les ratllades fent de la partitura (una representació del so mitjançant símbols silenciosos) un espai performatiu més semblant a un llenç amb complements sonors sobre la mateixa partitura.
- Cossos sonors proporciona una experiència del so dirigida a la totalitat del cos, el qual s'entén com un dispositiu d'escolta que dona forma a la nostra vivència sonora del món.
- Els sons secrets del silenci demostra que el silenci és un terreny fèrtil per a la investigació sonora situant el silenci en el punt de mira de la nostra mirada i pensament amb l'intenció de desentranyar allò que aparentment és inaudible.
- Art sonor? és l'última part de l'exposició. En aquest apartat podrem trobar obres realitzades els darrers dotze anys per artistes de diverses disciplines les quals es poden descriure com a escultures. instal·lacions o dibuixos. Tot i que algunes d'elles no siguin ni tan sols pròpiament "sonores", el so en constitueix el discurs i l'obra n'infiltra el so a través dels nostres sentits oculars, del nostre pensament o de la nostra pell.
Anàlisi d'una obra: “Piano Piece No 4”
Aquesta obra pertany a l’apartat de “Música sobre Paper” i consisteix en una obra abstracta feta de taca de tinta sobre paper coreà constituida en 11 segments verticals de paper oriental sobre cadascun dels quals hi havia pintades 8 rodones en tinta negra, en major part, i vermella.
La voluntat de l'artista era la de plasmar com ell, personalment, creia que era tocar un piano. L'obra conté una composició absolutament equilibrada, amb una gamma de colors reduïda a dues tonalitats tot i que amb un suport original.
L'obra en sí és una manera molt personal i subjectiva d'imaginar una peça de piano que convida a interpretar-ne la simbologia i el significat d'aquesta introduïnt a l'espectador en una simfonia imaginaria.
El seu artista és Rolf Julius i va ser realitzada l'any 2007.
Conclusió i opinió personal
Considero que aquesta exposició demostra que una composició musical pot canviar el sentit de l'obra que l'artista vol expressar i és un clar exemple per a mostrar que una obra artística no es troba només en un llenç sinó que hi ha diversitat de tècniques i expresions que no només complementen les peces i les enriqueixen sinó que, per altra banda, barregen disciplines.
En conclusió, l'art plàstic i el músic poden despertar molta més vida i interés en el públic tot i que recomano fer la visita amb un guia per tal de no perdre'n detall.