CINEMA EDISON
Anàlisi de la pel·lícula
- Director: Daniel Francis Boyle.
- Biografia del director:
Va estudiar en el Thornleigh Salesian College i a la Universitat de Gal·les. Boyle va obtenir reconeixement a la Gran Bretanya per haver dirigit algunes produccions per a la televisió britànica, incloses l'Inspector Morse i Mr. Wroe 's Virgins. Després d'obtenir atenció internacional per la pel·lícula Trainspotting va esperar guanyar un contracte de producció amb algun estudi important d'Estats Units, però l'única oferta realitzada va ser per al quart film d'Alien. Usant finançament britànic Boyle i Hodge van realitzar A Life Less Ordinary, però a causa que no hi havia molt pressupost no va tenir estrelles importants ni localitzacions atractives.
Boyle va dirigir dos films per a televisió per a la BBC el 2001 Vacuuming Completely Nude In Paradise i Strumpet. També va dirigir el curt Alien Love Triangle protagonitzat per Kenneth Branagh el qual se suposava que seria part d'un llargmetratge amb altres dos curts inclosos en ell, però el projecte va ser cancel·lat a causa de que els curts van ser convertits en llargmetratges. Es tractava d'Mimic protagonitzada per Mira Sorvino i imposter protagonitzada per Gary Sinise.
- Gènere: Musical, comèdia, drama i ucronia.
- Corrent cinematogràfica o moviment: Corrent cinematogràfic britànic amb moltes influències estadounidense.
- Format de la pel·lícula: el format de la pel·lícula és de 2,39:1.
1.Argument:
Jack Malik és un jove músic fracassat que per guanyar-se la vida treballa en uns magatzems. Fins que un dia, a través d'un accident i una apagada elèctrica a nivell mundial, el quartet de Liverpool, The Beatles, ha desaparegut per complet de la història, és a dir, ningú recorda els seus temes, ni els seus integrants i ni tan sols existeix cap informació a internet. Tots desconeixen ara a el grup musical més cèlebre de el segle XX. Tots menys el Jack, qui a més és l'únic que interpreta les seves cançons. A través d'aquesta inexplicable oportunitat, el protagonista decideix fer passar les composicions dels Beatles com si fossin seves, i així poder reemprendre la seva carrera de músic. El Jack, sorprès, veu com la seva vida dóna un gir espectacular, de ser un artista frustrat a un complet fenomen musical a tot el planeta però, enmig de tota aquesta bogeria, el protagonista es veu enfrontat a conflictes amb la indústria musical i alguns problemes sentimentals, sobretot quan l'Ellie, la seva amiga - i primera mànager li confessa que està enamorada d'ell. A partir d'aquest punt de la història és quan el protagonista haurà d'optar entre l'amor i l'èxit.
2. Recursos visuals:
- Plans: Plans generals a l'inici del llargmetratge o al principi d'un canvi de situació els quals ens ajuden a situar-nos dins la pel·lícula i el moment, i després, al llarg de la pel·lícula podem veure primers plans utilitzats per donar èfasi moments concrets Trobem també plans en diagonal, aquest no s'acostuma a fer.
- Moviment de la càmera: Pausat, seguint el ritme de la pel·lícula. No fa girs bruscos, sinó que busca acompanyar el relat amb els canvis de plans suaus.
- Posada en escena:
- Actors:
- Himesh Patel (Jack Malik)
- Lily James (Ellie Appleton)
- Kate McKinnon (Debra Hammer)
- Ed Sheeran (Ed Sheeran)
- Sophia Di Martino (Carol)
- Joel Fry (Rocky)
- Ellise Chappell (Lucy)
- Harry Michell (Nick)
- Camille Chen (Wendy)
- Alexander Arnold (Gavin)
- Sanjeev Bhaskar (Jed Malik)
- Meera Syal (Shelia Malik)
- Karl Theobald (Terry)
- Robert Carlyle (John Lennon)
- Continuïtat: No hi ha segona part de la pel·lícula.
- Escenografia: Les escenes es graben a diferents llocs, un d'ells, per exemple, on van viure els Beatles, Liverpool.
-Recursos estilístics: El director juga molt amb el gènere utòpic i destaca l'introducció de gràfics entre mig d'escenes. Hi ha cops que apareixen paraules de les cançons dels Beatles com si estiguessin dins de la escena i, en moments puntuals, surten els noms de les ciutats on són per tal de situar a l'espectador en el moment que estan visquent els protagonistes i introduïr-los en l'escena.
- Banda sonora: L'autor de la banda sonora original de Yesterday és Daniel Pemberton, també una cançó d'Ed Sheeran composada específicament per a la pel·lícula. La major part de les cançons de la pel·lícula són dels Beatles.
- Llum: Natural i clara (excepte en espais tancats com l'habitació del Jack o la de l'hotel amb l'Ellie on s'utilitza un ambient més tènue per tal de fer l'instant més interessant i per tal de fer un gir i donar ènfasi a aquella situació en concret).
- Color: Predominen els colors vius i alegres.
- Vestuari: El vestuari és actual i la dissenyadora del vestuari va ser Liza Bracey.
3. Descripció del Jack Malik, el protagonista:
El Jack Malik és un noi apassionat de la música des que era un nen. Ell sempre ha volgut esdevenir un músic famós però, malauradament, mai ha arribat a l'èxit. No és gaire talentós però la seva família no li dóna suport ni l'anima perquè això canvïi i el Jack ha trobat l'afecte necessari en el seu petit cercle d'amics, entre ells el Rocky, el seu esbojarrat company d'aventures, i l'Ellie, la seva mànager la qual sempre ha estat enamorada d'ell però que, per la seva timidesa i la poca vista d'en Jack, mai li ha confessat.
El protagonista destaca per la seva manera de fer alegre i per la seva iniciativa a l'hora d'enfrontar la vida i nous reptes, però potser no li posa atenció a les coses que realment la tenen. Sempre s'ha capficat molt en la seva música, i s'ha de reconeixer que en fa molta i una bona feina, però no ha anat més enllà ni li ha donat importancia a les persones que l'havien ajudat sempre, és a dir, l'Ellie. Quan fa la reflexió en Jack canvia aquesta manera de ser i decideix deixar de ser aquest músic egocèntric i egoista centrat únicament en ell i en la seva música per tal de tornar a ser el Jack de sempre al veure que seria més feliç sent ell mateix que no pas visquent un somni que no li pertocava.
4. Descripció d'una escena:
Una de les escenes més rellevants des del meu punt de vista va ser quan el Jack es va reunir amb el seu grup d'amics després de l'accident. Mentre passaven una bona estona junts, li van demanar al Jack que toqués una cançó. Ell es va començar a tocar "Yesterday", dels Beatles i, quan va acabar, els seus amics es van sorprendre molt, tant, que al Jack li va semblar estrany i va preguntar als seus companys a que es debia tanta exaltació. En aquell moment, el Jack va quedar parat d'adonar-se que no sabien de quina cançó es tractava i, molt menys encara, del grup que realment l'havia composat.
Aquesta escena per a mi va ser el punt clau de la pel·lícula on, a partir d'aquest esdeveniment, el Jack s'adona de la gran oportunitat que se li presenta davant dels ulls.
