Els retrats els vaig fer amb la voluntat de que parlessin per sí sols expressant una personalitat dura, trista i seria com ara la de la meva besàvia, la model de les imatges. 

​

Per aconseguir aquesta sensació va ser clau la llum, element únicament donat per la que entrava per la finestra, amb la qual vaig jugar fent canvis de posició tant en la model com en la càmera. També el color, és a dir, que siguin en blanc i negre, fa que únicament ens centrem en el que transmet el personatge principal sense despistar-nos amb efectes contraris que ens pogués donar el color.

​

Per altra banda trobem presents elements estètics com ho són la roba i els accessoris que duu els quals transmeten una idea conservadora oferint una visió més real el pas del temps i d'una vida llarga i punyent.

 

Un element que ajuda a transmetre aquesta voluntat és la cara de la meva besàvia, totalment marcada per tantes arrugues com experiències viscudes i, totes, igual de profundes. A més, la seva inexpressió al rostre i, sobretot, la seva mirada perduda i cansada ens ajuden a entendre, fins i tot, com es sent.