LLENGUATGE ESCULTÒRIC
treball de recerca d'informació sobre diferents conceptes sobre el llenguatge escultòric
passa el cursor per començar a llegir
L’escultura és l'art de crear formes figuratives o abstractes, tant exemptes com en relleu.
A aquestes formes se'ls denomina escultures. Juntament amb la pintura, l'arquitectura, la música, la poesia i la dansa, és una de les manifestacions artístiques de les arts plàstiques o arts visuals. Les obres escultòriques s'expressen mitjançant formes sòlides, reals i volumètriques ja què aquestes ocupen un espai tridimensional: tenen alt, ample i profunditat, de manera que el volum i embalum pot tocar-se, envoltar-i veure des de qualsevol angle.
L'escultura és considerada una de les Belles Arts, a més de la pintura, la música i l'arquitectura. També se li dóna el nom d'escultura a l'obra que sorgeix com a resultat de el procés artístic.
Aquesta ha canviat molt al llarg de la història tant en la representació de les figures com en les seves funcions, materials i tècniques diverses.
Què és l'escultura?
TIPUS D'ESCULTURES
RELLEUS
El relleu és la forma d'escultura que s'aproxima més a la pintura, però no utilitza el dibuix i el color, sinó els diferents tipus de relleu per tal d'aconseguir perspectiva i profunditat. Aquests són els tipus de relleus existents (passa el cursor sobre les fotos per descobrir els tres tipus):
ALT RELLEU
L'alt relleu és una escultura gairebé completa, que sobresurt fins a més de la meitat del seu volum.
La imatge d'exemple és una obra de Jean-Baptiste Carpeaux feta l'any 1869 titulada "La Danse". Té unes mides de 420 x 298 x 145 cm.
MIG RELLEU
En el mig relleu l'escultura només sobresurt fins a la meitat del seu volum.
La imatge d'exemple és "Hércules coronat per la glòria". Una obra feta de resina i màrbre d'estil clàssic. Té unes mides de 52 x 49 cm.
BAIX RELLEU
El baix relleu és una escultura on el gruix que sobresurt és inferior a la mitja figura o enfonsat.
La imatge d'exemple és una obra feta l'any 1365-1349 a.C titulada "Amenofis IV, Nefertiti i els seus tres fills sota els rajos del Déu Atón". Té unes mides de 32 x 39 cm i està feta de pedra calcària. És d'estil egípci.
EXEMPTA
L'escultura exempta o completa és aquella que podem veure-la en la seva totalitat i la seva figura és independent , és a dir, que no es troba subordinada a altres suports. Aquest tipus d'escultura té dues formulacions en relzció al públic: l'unifacialitat i(amb un únic punt de vista) i la multifacialitat (amb diversos).
UNIFACIAL
La imatge d'exemple és una obra Miquel Àngel feta l'any 1564 amb marbre. Té unes mides de 5'17 m i és d'estil renaixentista.
MULTIFACIAL
L'alt relleu és una escultura gairebé completa, que sobresurt fins a més de la meitat del seu volum.
La imatge d'exemple és una obra de Jean-Baptiste Carpeaux feta l'any 1869 titulada "La Danse". Té unes mides de 420 x 298 x 145 cm.
MATERIALS ESCULTÒRICS
ARGILA
L'argila és el material bàsic de l'art, i de la ceràmica en particular, sent un dels materials més antics utilitzats per l'èsser humà. També es fa servir pels esbossos.
BRONZE
El bronze és el metall més utilitzat i emprat des de temps prehistòrics.
Té unes característiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa i va ser utilitzat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que havien de ser resistens.
FUSTA
La fusta és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs. Com a tal, és un material ecològic amb moltes propietats com ara la resistència i la durabilitat que permeten dissenyar i construir tota mena d’objectes, estructures i decoracions.
La tecnologia ha permès que la fusta conegui altres aplicacions, formes i usos endinsant-se en el món de l'art.
MÀRBRE
En estatuària s'utilitza un marbre blanc, homogeni i sense vetes anomenat marbre estatuari.
En escultura es pot treballar directament el marbre o bé fer primer una figura de guix i traslladar-la després al marbre. Un cop acabada l’obra, s'aplica al marbre diferents matèries per mantenir-ne la lluentor i polir-lo bé.
CERA
Substància secretada per quatre parells de glàndules situades a l'abdomen de les abelles obreres amb la qual construeixen les bresques. Apareix en forma de petites escates blanques que les abelles recullen i es posen a les mandíbules, on la masteguen i la impregnen d'una substància escumosa que la blanqueja, la torna opaca i la fa mal·leable.
ALABASTRE
L'alabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix).
L'alabastre es pot ratllar facilment i s'utilitza en escultura i com a pedra decorativa. Com que és molt tou es pot tallar amb formes molt elaborades.
EINES ESCULTÒRIQUES
1.
L L I M A
Una llima és un eina manual emprada per ferrers i mecànics per a rebaixar, allisar i polir diversos metalls.
Consisteix en una barra d'acer i aquesta pot tenir diverses formes i usos:
Planes: De secció rectangular.
Rodones: De secció circular.
Mitges-canyes: Secció de segment circular.
Triangulars: La secció és un triangle equilàter.
Quadrades: De secció quadrada.
La mida, que es refereix a la llargada de la zona dentada. Encara avui en dia es dóna en polzades (1 polzada = 25,4 mm). Solen tenir entre 4 i 16 polzades; més grans són molt poc manejables.
El picat és la rugositat i que és constituït per les dents o entalles de la llima. Pot ser senzill o doble.
2.
B U R Í
Un burí és tant l'instrument per a gravar com la tècnica de gravat. És un mànec amb un cisell d'acer trempat de secció romboïdal, quadrada o circular. És una eina d'acer trempat, tallada oblíquament en un dels seus extrems, de reduïdes dimensions, que fan servir els gravadors de metall i fusta.
3.
P A L E T I N A
Les paletinas són planes i les seves truges s'alineen de forma rectangular. Són l'eina indicada per a cobrir grans superfícies llises com a taules i mobles de fusta. Els principals models de paletina són:
Paletina angular: recomanada per a perfilar.
Paletina canària: de manera ampla per a pintar parets i sostres.
4.
M A R T E L L
El martell és una eina que s'utilitzada per a colpejar directament o indirectament una peça. L'ús més comú és per a clavar (incrustar un clau d'acer en fusta o un altre material), calçar parts (per l'acció de la força aplicada en el cop que la peça rep) o trencar una peça. Els martells són sovint dissenyats per a un propòsit especial, per la qual cosa els seus dissenys són molt variats. Un tipus de martell, el martell de fuster, té un tascó obert en la part posterior per a arrencar claus..
5.
C I S E L L
Eina consistent en una barra d'acer de secció hexagonal o octagonal, acabada per un dels seus extrems en un tall, en el sentit de l'amplada, i per l'altre, en un cap, que hom percudeix amb eines manuals o mecàniques per tal de tallar o desbastar una peça de metall, un bloc de pedra, etc.
6.
B I T X A
Vareta de fusta que serveix per a escatar els racons i llocs poc accessibles d'escultures, motllures. És de llargària apropiada, aplanada en un extrem i a vegades amb diverses formes a la seva punta—, sobre el qual és embolicat un retall de paper de vidre. Sol ésser fet pels operaris mateixos que l'empren.
7.
G U B I A
Enformador amb el tall en forma de mitja canya, més o menys oberta o tancada.